Dijous 13 de novembre de
2008. Acte públic obert. Casa de les Arts i Oficis (Conservatori) 19'30h.
Castelló. Honestedat.Francesc Colomer. Pre-candidat a la Secretaria General del
Pspv-Psoe a la província de Castelló. Avui he tornat a llegir el meu xicotet
(però gran en sentiment) discurs de presentació. Va ser un privilegi ser
partícep de l’ inici d’un nou repte polític per a un gran amic. "Els
nostres principis d' aquesta apassionada i absorbent aventura que s’anomena
política comencen amb una amistat unida per la natació. Valors de sacrifici i
constància en el treball."
"Francesc Colomer es
sinònim de diàleg, de saber escoltar i saber actuar, d'humiltat, de donar la
cara front a les injustícies i d'honestedat". Sap fer equip, donar-ho tot
sense esperar res a canvi. Els seus projectes sempre han segut d'integració i
participació. D'entrega i saber fer. Aleshores parlava d'una cançó que ens
agrada d' Amaral: "siento que llegó nuestra hora. Esta es nuestra
revolución".
La revolució per buscar
solucions als problemes de la gent: ocupació, formació, educació, sanitat,
igualtat, investigació, dependència, dignitat, drets, joventut....socialisme.
Has fet vore que una altra forma de fer política pot defensar millor les
possibilitats i futur de la nostra província. Amb crítiques i propostes alternatives.
"Davant d'un insult, idees, propostes, resultats
i solucions. Davant d'un insult, transparència i honestedat. Davant
d'un insult, justícia".
"Finalment, tres
paraules per al xiquet de la drogueria de Benicàssim: Tots/totes junts
podem"
Y les primeres paraules
d’aquest discurs van ser: " dilluns 10 novembre a les 21'30h sona un
missatge al meu mòbil. Deia: unes paraules el dijous. Al conservatori. Parlem.
Resposta meua: Jo encantada i molt agraïda. A totes per ajudar. Gràcies”.
Tres anys i mig després te
torne a dir: gràcies.
No hay comentarios:
Publicar un comentario